jueves, 15 de octubre de 2009
CANALS DE COMUNICACIÓ
Un canal de comunicació és el mitjà de transmissió pel qual viatgen els senyals portadores de la informació que pretenen intercanviar emissor i receptor. És freqüent referenciar també com a canal de dades. Els canals poden ser personals o massius: els canals personals són aquells on la comunicació és directa. Veu a veu. Pot donar-se d'un a un o d'un a diversos. Els canals massius poden ser escrit, radial, televisiu i informàtic. Així successivament es poden anar identificant els diferents canals de transmissió del pensament. En telecomunicacions, el terme canal també té els següents significats: Una connexió entre els punts d'inici i acabament d'un circuit. Un camí únic facilitat mitjançant un mitjà de transmissió que pot ser: Amb separació física, com ara un parell d'un cable multipares. Amb separació elèctrica, tal com la multiplexació per divisió de freqüència (MDF) o per divisió de temps (MDT). Un camí per al transport de senyals elèctriques o electromagnètiques, usualment distingit d'altres camins paral.lels mitjançant algun dels mètodes assenyalats en el punt anterior. En conjunció amb una predeterminada lletra, número o codi, fa referència a una radiofreqüència específica. Porció d'un mitjà d'emmagatzematge, tal com una pista o banda, que és accessible a un cap o estació de lectura o escriptura. En un sistema de comunicacions, és la part que connecta una font (generador) a un embornal (receptor) de dades. En comunicació, cada canal de transmissió és adequat per a alguns senyals concretes i no tots serveixen per a qualsevol tipus de senyal. Per exemple, el senyal elèctric es propaga bé per canals conductors, però no passa el mateix amb els senyals lluminoses.
Les Comunitats Virtuals
Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.
Eines de Participació
Wiki
Un o una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipedia.
Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.Ward Cunningham va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb (el nom prové del "wiki wiki bus", l'autobús llançadora de l'aeroport de Honolulu) i el descrigué com "la base de dades en línia més simple que probablement pot funcionar".
Bloc
En informàtica, un bloc (també blog -força usat- o bitàcola , de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.
El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.
Fòrums
Un Fòrum a Internet és una eina de comunicació asíncrona en grup, coneguda també com a conferència electrònica. El funcionament és molt semblant al de les llistes de distribució o de correu electrònic, però en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. Els missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com succeeix amb el correu electrònic, sinó que l'usuari treballa directament en l'aplicació de fòrum, accedint-hi mitjançant una clau d'accés.
La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços recomanats sobre un tema.
XatEl xat és una eina de comunicació síncrona (és necessari la presència simultània dels diferents agents implicats en l'acte comunicatiu) que permet posar en comú opinions i contrastar criteris sobre un mateix tema.La utilitat de l’eina de xat en una assignatura virtual pot ser molt variada. Algunes possibilitats són:
Discutir sobre un tema determinat.
Resoldre un problema entre els companys de curs.
Com a activitat d’ensenyament - aprenentatge.
Com a espai d’entreteniment entre els companys del curs (“cafeteria”).
Etc.
Un o una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipedia.
Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.Ward Cunningham va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb (el nom prové del "wiki wiki bus", l'autobús llançadora de l'aeroport de Honolulu) i el descrigué com "la base de dades en línia més simple que probablement pot funcionar".
Bloc
En informàtica, un bloc (també blog -força usat- o bitàcola , de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.
El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.
Fòrums
Un Fòrum a Internet és una eina de comunicació asíncrona en grup, coneguda també com a conferència electrònica. El funcionament és molt semblant al de les llistes de distribució o de correu electrònic, però en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. Els missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com succeeix amb el correu electrònic, sinó que l'usuari treballa directament en l'aplicació de fòrum, accedint-hi mitjançant una clau d'accés.
La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços recomanats sobre un tema.
XatEl xat és una eina de comunicació síncrona (és necessari la presència simultània dels diferents agents implicats en l'acte comunicatiu) que permet posar en comú opinions i contrastar criteris sobre un mateix tema.La utilitat de l’eina de xat en una assignatura virtual pot ser molt variada. Algunes possibilitats són:
Discutir sobre un tema determinat.
Resoldre un problema entre els companys de curs.
Com a activitat d’ensenyament - aprenentatge.
Com a espai d’entreteniment entre els companys del curs (“cafeteria”).
Etc.
ACCES DE DESCARREGUES I INTERCANVI DE PROGRAMES I INFORMACIÓ
Les descarregues principalement que hi han dos programes per poder descarregar qualsecol tipus de documents, com fotos, musica, videos...
ARES:Ares Galaxy (popularment conegut com Ares P2P o simplement Ares) és un programari de tipus P2P d'aspecte i funcionalitat similar als de KaZaA, però muntat sobre una xarxa P2P diferent, amb protocol propi i homònim.
E-MULE: eMule és un programa P2P basat en la xarxa eDonkey i que va néixer al 2002 de mans d'un noi anomenat Merkur (Hendrik Breitkreuz) i altres desenvolupadors. La seva idea era millorar eDonkey, afegint-li funcionalitat i una interfície agradable. Gràcies a la seva política de codi obert són molts els desenvolupadors que s'animen a contribuir en el projecte, fent que la xarxa sigui més eficaç a cada nou llançament.
ARES:Ares Galaxy (popularment conegut com Ares P2P o simplement Ares) és un programari de tipus P2P d'aspecte i funcionalitat similar als de KaZaA, però muntat sobre una xarxa P2P diferent, amb protocol propi i homònim.
E-MULE: eMule és un programa P2P basat en la xarxa eDonkey i que va néixer al 2002 de mans d'un noi anomenat Merkur (Hendrik Breitkreuz) i altres desenvolupadors. La seva idea era millorar eDonkey, afegint-li funcionalitat i una interfície agradable. Gràcies a la seva política de codi obert són molts els desenvolupadors que s'animen a contribuir en el projecte, fent que la xarxa sigui més eficaç a cada nou llançament.
Progamari Lliure
Programari lliure
Mantenim aquesta definició del programari lliure per a mostrar clarament com ha de ser un determinat programa per a poder ser considerat programari lliure.
"Programari Lliure" (Free software) és un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en "free" com a lliure, "discurs lliure" (free speech) i no com a gratuït (free beer).
El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:
La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició prèvia per a això.
La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. D'aquesta manera, hauríeu de ser lliures de redistribuir còpies, modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució, per a qualsevol a qualsevol lloc. Ser lliure per a fer aquestes coses significa (entre d'altres) que no has de preguntar o pagar pel permís.
jueves, 8 de octubre de 2009
Els drets d'autor
El dret d'autor és un conjunt de normes i principis que regulen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (els drets d'autor), pel sol fet de la creació d'una obra literària, artística, científica o didàctica, estigui publicada o inèdita. En el dret anglosaxó s'utilitza la noció de copyright que -en general- comprèn la part patrimonial dels drets d'autor . Una obra passa al domini públic quan els drets patrimonials han expirat. Això succeïx habitualment transcorregut un termini des de la mort de l'autor. Per exemple, en el dret europeu, 70 anys des de la mort de l'autor. Aquesta obra llavors pot ser utilitzada en forma lliure, respectant els drets morals.
Seguretat a la xarxa
SEGURETAT I PRIVADESA EN UN SISTEMA EN XARXA, Pot ser una eina de treball o d'oci, per a fer la compra, transaccions bancàries,enviar i.mails? SEGURETAT I PRIVADESA DE LA INFORMACION, els mecanismes adequats perquè la informació d'una van organitzar o empresa sigui segura, i això s'aconsegueix amb les garanties de confidencialitat garanteix que la informació sigui accessible integritat protegeix l'exactitud i totalitat de la informació i els seus mètodes de procés disponibilitat que garanteix als usuaris autoritzats accés a la informació i els recursos. AMENACES Virus, cucs, troyanos, backdoors: són programes habitualment ocults dintre d'altre programa, e-mail, fitxer, etc. S'executen automàticament, fent còpies de si mateixos dintre d'altres programes als quals infecten. Depenent de la manera que ataquen i es propaguen reben un nom. SOLUCION: antivirus Intrusos: Utilitzen eines de hacking per a poder accedir a un ordinador des d'altre equip, obtenir informació confidencial,llançar atacs,etc ... SOLUCION: firewalls Spam: correu escombraries no sol·licitat amb el qual es bombardeja als e-mails. Solen estar relacionats amb la publicitat. SOLUCION: anti-spam Spyware: programari que, de forma encoberta, utilitza la connexió a internet per a extreure dades i informació sobre el contingut de l'ordinador, pag visitradas, programes etc... SOLUCION: anti-spyware Dialers: pengen la connexió telefonica utilitzada i estableixen altra, de forma maliciosa, utilitzant una connexió de tarificacion especial, que es reflectís en la factura telefonica. SOLUCION: anti-dialers. Bugs Forats en la seguretat: són errors de programació que poden provocar errors i danys a la informació. Els forats en la seguretat poden ser utilitzats per a llançar atacs per part d'intrusos. SOLUCION: actualització del programari. MECANISMES DE SEGURETAT Prevenció: augmentar la seguretat d'un sistema durant el seu funcionament normal, prevenint que es produeixin violacions a la seguretat: contrasenyes, permisos d'accés: estableixen que recursos pot accedir un usuari, que permisos tenen els usuaris sobre els recursos, seguretat en les comunicacions: mecanismes basats en la criptografia: xifrat de contrasenyes i signatures digitals. Detecció: detectar i evitar accions contra la seguretat. Antivirus,firewalls,anti-syware. Recuperació: s'aplica quan ja s'ha produït alguna alteració del sistema. Còpies de seguretat o backup.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)